La DUM fa possible la vida a la ciutat i li dona suport, i contribueix al desenvolupament de l’economia local. Dona servei als establiments i a les persones consumidores a través de tres models diferents: la distribució de mercaderies als establiments, el repartiment de productes al consumidor final i la distribució de serveis a persones usuàries i establiments.
És una activitat essencial per al sosteniment de la vida urbana ja que dona suport a la majoria d’activitats i serveis que tenen lloc a la ciutat. A més, té un impacte important en termes d’ocupació, tant a la mateixa ciutat com a l’àmbit metropolità.
Tanmateix, la circulació de furgonetes i camions genera un impacte notable pel que fa a emissions, soroll, seguretat viària i ocupació de l’espai públic, i la vegada genera un volum de trànsit important, amb una forta amenaça de creixement degut, sobretot, a les noves pautes de consum. En el context urbà actual, la millora de la DUM i la seva eficiència permetrien mitigar notablement aquests impactes.
La DUM és també una activitat molt complexa, amb un gran nombre d’actors i una gran diversitat de cadenes de subministrament. Es desenvolupa principalment a través d’agents privats de moltes tipologies i característiques diferents però, majoritàriament, la circulació de vehicles i les operacions de càrrega i descàrrega (CiD) es produeixen a la via pública.
Barcelona impulsa la transformació de la ciutat en un nou model d’espai públic, que va intrínsecament lligat a una nova mobilitat i gestió de l’espai públic, també en l’àmbit de la DUM.
Il·lustració de la complexitat i la multiplicitat d'actors que intervenen en l'activitat de distribució urbana de mercaderies.
Models de la DUM
La DUM es divideix en tres grans models segons les mercaderies transportades, la dinàmica territorial, el temps de lliurament, les freqüències d’entrega i els serveis oferts:
El B2B (business to business, d’empresa a empresa)
La distribució als establiments, és el model de DUM més conegut i estudiat. Inclou l’abastiment als diferents tipus d’establiments com són les botigues d’alimentació, els hotels i la restauració, les grans cadenes del sector tèxtil o els centres educatius i sanitaris.
El B2C (business to consumer, d’empresa a consumidor)
La distribució al client final. És el model que engloba el comerç electrònic. Aquest model afegeix una nova etapa a la cadena de distribució, coneguda com a “últim quilòmetre”.
La DUS (distribució urbana de serveis).
És el model que engloba les activitats de prestació de serveis que, de forma complementària, inclouen el transport de mercaderies (mudances, construcció i rehabilitació d’edificis, assistència tècnica, entre altres). Tot i que és el model menys conegut, s’identifica com una part molt important de la distribució urbana, sobretot pel que fa a l’ocupació de l’espai públic.
Dades bàsiques de la DUM
Demanda i ocupació
- A la ciutat hi trobem 94.748 establiments que requereixen unes 145.000 entregues diàries (2021).
- A la ciutat hi viuen 1,6 milions d’habitants, que generen unes 98.000 entregues diàries de comerç electrònic (2018).
- Entre el 2018 i el 2020 es va registrar un creixement del 44,6% del comerç electrònic a Catalunya.
- El sector logístic genera uns 50.000 llocs de treball a la ciutat (2020).
- És un sector fortament masculinitzat, ja que aproximadament el 80% de les persones que hi treballen a la província de Barcelona són homes (2020).
Espais logístics
- La major part de les operacions de càrrega i descàrrega (CiD) es produeixen a la via pública, amb un ús minoritari de molls interiors als edificis i de centres de distribució urbana de mercaderies (CDUM).
- La ciutat ofereix unes 10.700 places de càrrega i descàrrega de manera gratuïta (2020). D’aquestes, unes 8.500 es troben dins l’àrea d’estacionament regulat i requereixen validació telemàtica mitjançant l’aplicació SPRO, un eix clau per a la gestió.
- El model de DUM que més espai ocupa al carrer és la DUS, seguit del model B2B, i finalment el model B2C.
Externalitats
- Les furgonetes i els camions representen el 23,4% de les etapes de desplaçament en vehicle privat a la ciutat, o dit d’una altra manera, el 17% dels veh•km/any (2018).
- Les furgonetes i els camions registren un 23% de les emissions totals de CO2-eq, un 31% de les de PM10 i un 34% de les de NOX que es registren a Barcelona (2018).
- L’any 2019 es van registrar un total de 1.566 sinistres en què van intervenir furgonetes o camions, els quals van provocar 3 víctimes mortals, 23 ferits greus i més de 1.700 ferits lleus.
- L’ús de les places de CiD dins l’àmbit d’estacionament regulat va generar prop de 150.000 denúncies degut a una utilització incorrecta de l’espai (2019).