Anar al contingut principal
Barcelona cultura

Notícies

Els escenaris singulars del Grec 2023

dt. 13/06/2023 | 09:45 H

Un dipòsit d'aigües pluvials medieval, una antiga presó, un recinte modernista, una fundació encara poc coneguda per la ciutadania o una antiga masia enmig d'un bosc... Tots aquests espais singulars i alguns d'altres esdevenen escenaris de moltes de les propostes del Grec Ciutat d'enguany. Voleu que us sorprenguin?

Tot començarà el 2 de juliol amb Les traceurs, l'espectacle inaugural del Grec Ciutat que dirigeix Rachid Ouramdane i que tindrà com a escenari... el cel del passeig de Gràcia. I és que un funàmbul es passejarà fent equilibris entre dos edificis de la plaça de Catalunya i de la Gran Via, en una proposta singular que no us hauríeu de perdre.

Alguns espais museístics de la ciutat, com El Born Centre de Cultura i Memòria, esdevenen també escenaris teatrals amb propostes com la de la Cia. Sol Picó, que presenta una versió site-specific d'un espectacle que van estrenar fa uns mesos. Es tracta de Titanas al Born, on, els dies 6 i 7 de juliol, es presentaran tres dones amb trajectòries artístiques impressionants ballant la música d'una gran compositora. El mateix recinte acull, del 12 al 14 de juliol, El dia que va morir l'últim panda, una creació de Projecte Ingenu que ens fa pensar en la naturalesa, la tecnologia i en un futur distòpic.

Un espai de cultura i de restauració, La Muriel, al barri de Gràcia, serà l'escenari on la companyia Sixto Paz portarà a escena Bèsties, l'adaptació d'una peça de la britànica Monica Dolan sobre la sexualització del món infantil en els nostres temps. 

Aurora Bauzà i Pere Jou, per la seva banda, continuen explorant la relació entre so i moviment. Tanmateix, aquest cop ho fan (A beginning_expanded version, els dies 8 i 9 de juliol) en un espai diferent: un dipòsit d'aigües que ja existia el segle XIV i que, reconvertit en una gran sala, acull un muntatge que fa un ús extraordinàriament creatiu de la veu, el moviment i la llum.

També l'edifici de l'Ateneu Barcelonès esdevé un espai de representació on podrem veure bons exemples de creacions d'òpera contemporània. Quatre veus femenines i alguns dels compositors i compositores més innovadors mostren el seu talent a Quatre solos soles (12 i 13 de juliol).

Al Centre de Cultura Contemporània (CCCB), el col·lectiu d'experimentació sonora cabosanroque presenta, del 15 al 30 de juliol, Flors i viatges, que ens mostra la guerra vista pels ulls de les dones. L'espectacle tanca la trilogia dedicada a autors i autores catalans que va començar amb No em va fer Joan Brossa (la podeu tornar a veure del 5 al 12 de juliol) i va continuar amb Dimonis (sobre Verdaguer, del 5 al 30 de juliol).

Un espai habitualment dedicat a la música, la sala Paral·lel 62, s'afegeix també al Grec com a espai singular. Acull concerts o espectacles amb un gran component musical: des del flamenc, l'electrònica i les creacions audiovisuals de Los Voluble i la seva darrera creació, Jaleo is a crime (10 de juliol) fins a la primera adaptació, amb música incorporada, de Los juegos feroces (El día del Watusi. Vol 1), primera novel·la de la trilogia de Francisco Casavella sobre Barcelona. El dramaturg Jordi Oriol, el músic Raül Refree i la icona de la música popular de la Pulla italiana Maria Mazzota ens plantegen a Evoé! una mena d'exorcisme coreogràfic. Us ha picat una tarantel·la? També a la sala del Paral·lel, Luísa Sobral, Rita Payés i Lucia Fumero ens mostren el 20 de juliol de què són capaces tres veus ibèriques i femenines quan pugen plegades a l'escenari.

Però encara hi ha més espais singulars. Si us agrada llegir, la Cia. Pagans us convida a fer-ho en un espai natural (Vil·la Joana, a Collserola; del 13 al 15 de juliol) amb la proposta El valor de res. Uns dies després, del 14 al 16 de juliol, el recinte modernista de Sant Pau acollirà un muntatge de moviment amb la participació de l'Orfeó Català. Veureu evolucionar les veus que en formen part en un espectacle en moviment que signa una de les grans de la coreografia europea actual: Marina Mascarell. Es tracta del Rèquiem de la llum, basat en l'obra musical de Fauré.

Del 17 al 19 de juliol, l'antiga presó La Model serà l'escenari de la proposta transgressora de teatre i dansa de Roberto G. Alonso Jo, travesti (entrades exhaurides). D'altra banda, si del 20 al 22 de juliol visiteu el Museu Nacional d'Art de Catalunya, potser us sorprendreu en veure, a la proposta Corpus, com algunes obres exposades estan molt vives.

La Fundació Joan Miró serà també escenari d'un espectacle que transcorre en exteriors i que ens posa un cop més en contacte amb el circ contemporani de Joan Català. Parlem d'Idiòfona (22 i 23 de juliol), una gran instal·lació sonora amb la participació del públic. A més, una darrera fundació que potser encara no coneixeu, la Fundació Julio Muñoz Ramonet, acollirà una proposta que té lloc al voltant d'una taula compartida pel públic i els intèrprets. És Una casa en la montaña, una proposta d'Albert Boronat (amb crim inclòs) que es representa els dies 22 i 23 de juliol.

Si voleu saber-ne més sobre els espectacles del Grec 2023 Festival de Barcelona en espais singulars, consulteu la informació completa al web.

Comparteix aquest contingut