Cal planificar la ciutat també en clau climàtica, fent que l’eficiència i l’autoconsum en siguin peces clau i afavorint la mobilitat de vianants i bicicletes.

Línies d’acció

6. Planificar en clau climàtica

Incorporar la variable climàtica en la planificació urbana.

Mesures:

  • 6.1.  Adaptar les normes urbanístiques vigents necessàries perquè contribueixin a assolir
  • els objectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic (2020).
  • 6.2.  Elaborar una guia de disseny i incorporar-hi criteris de sostenibilitat i resiliència (basada en els tallers d’urbanisme sostenible) a mida per a arquitectes, enginyers, etcètera, i també actors clau com ara centres de recerca o universitats (2020).
  • 6.3.  Redactar la Carta del verd i de la biodiversitat, amb l’objectiu de disposar d’un instrument que reculli els criteris tècnics, ambientals i de disseny que cal tenir en compte a l’hora de projectar els espais verds i l’arbrat urbà, amb l’esperit de conservar i potenciar la biodiversitat vegetal i animal de la ciutat. Ha de reunir, en un mateix document, els aspectes tècnics que ha de complir un projecte de zona verda o una plantació d’arbrat viari: qualitat de les terres, volum de sòl, distàncies de plantació, distàncies entre arbres i fanals i altre mobiliari urbà, etcètera. També ha de determinar la selecció de les espècies més indicades (segons els recursos necessaris, la producció d’al·lergògens i que evitin plagues i malures) i les recomanacions per obtenir més serveis (2020).
  • 6.4. Analitzar com el canvi climàtic afecta específicament cada districte per identificar possibles riscos i vulnerabilitats (calor, presència de persones vulnerables al canvi climàtic, edificis en mal estat, manca de verd, etcètera) i definir actuacions específiques per donar-hi resposta, en col·laboració amb plans existents i les seves actualitzacions, com el Pla de barris o el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona (2020).
  • 6.5. Localitzar i caracteritzar les zones amb risc (per calor extrema, risc d’inundació, talls d’electricitat, disponibilitat d’aigua, etcètera) (2020).
  • 6.6.  Influir en els instruments de planejament superior, com el Pla director urbanístic (PDU)
  • i la legislació urbanística (Llei d’urbanisme) per incorporar determinacions urbanístiques que assegurin la presència real de verd de qualitat, com els corredors verds, les reserves d’espai per assegurar la infiltració d’aigua en el subsol, la protecció de les zones per risc climàtic o l’ús agrícola a escala metropolitana (2025).
  • 6.7.  Caracteritzar els teixits urbans d’acord amb els riscos que els afecten i establir correlacions amb les claus urbanístiques existents, per poder incorporar mesures correctores en revisions de planejament (2025).
  • 6.8. Reservar espai suficient en el sòl i el subsòl per facilitar la prestació dels serveis climàtics necessaris (augment de la infiltració d’aigua, millora de la qualitat del sòl per permetre un bon creixement de la vegetació, etcètera) (2025).
  • 6.9. Repensar i adaptar criteris en els protocols de projectes i obres i en les prescripcions tècniques de l’espai urbà per dotar-los d’una visió més transversal i garantir el compliment d’aquests criteris de sostenibilitat i resiliència en projectes de transformació urbana (2025).

7. Molt més verd

Aconseguir 1,6 km2 més de verd i preservar les espècies vulnerables al canvi climàtic.

Mesures:

  • 7.1  Incorporar criteris de canvi climàtic al Pla 7.5 especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de la Serra de Collserola (2020).
  • 7.2. Continuar amb els serveis de prevenció i extinció d’incendis, amb atenció especial a les zones més vulnerables al perill d’incendi i el límit urbà-forestal dels barris de muntanya. Promoure i vetllar per la gestió forestal sostenible (continuadament).
  • 7.3. Crear criteris de disseny i planificar d’una manera participativa la xarxa de corredors verds urbans, entesos com una malla que connecta els espais verds entre si i amb els espais naturals de l’entorn, i reforçar expressament la funció del verd com a mesura d’adaptació als possibles efectes del canvi climàtic (2020).
  • 7.4. Prioritzar les actuacions previstes en el PIVU en els districtes i els barris amb menys presència de verd i en els punts més exposats a la calor (2020).
  • 7.5. Consolidar els programes existents de conservació de fauna vulnerable al canvi climàtic (avifauna en edificis, amfibis, ratpenats) i crear-ne de nous (peixos com el barb cua-roig a Collserola, pol·linitzadors) (2020).
  • 7.6. Intensificar el control integral per reduir plagues (paneroles, mosquit tigre, etcètera) amb l’ús mínim de fitosanitaris i biocides (2020).
  • 7.7  Consolidar els programes de control de les arbovirosis i altres malalties transmeses per vectors i els protocols de control de mosquits (ASPB) (continuadament).
  • 7.8  Buscar solucions al problema de la reproducció de mosquits en els embornals i cobertes aljub (2020).
  • 7.9  Redactar un catàleg d’espècies d’arbrat que es prioritzarà segons la seva capacitat de resistir unes condicions climàtiques extremes (calor i poca aigua) i alhora proporcionar serveis ecosistèmics (regulació tèrmica, refugi i aliment, captació de contaminants, etcètera), després de fer els estudis pertinents i d’acord amb el PDA (2025).
  • 7.10  Determinar les zones (amb altes temperatures, molta població exposada, ús intens de l’espai públic i presència d’aigua freàtica) on cal potenciar una vegetació de tipus termoregulador, les zones on no és necessari i potser amb vegetació xeròfila (adaptada als ambients secs i amb poca demanda d’aigua) ja és suficient. Als parcs, cal prioritzar les espècies autòctones o ben adaptades i afavorir les perennifòlies i assegurar-se que els projectes d’espai públic introdueixin aquestes espècies, principalment prop de bancs i àrees d’estada (2025).
  • 7.11 Millorar el coneixement dels efectes del canvi climàtic sobre els sistemes naturals (fenologia, al·lèrgies, plagues, etcètera) (2025).
  • 7.12 Crear jardins efímers o de temporada (10 a l’any, 1 per districte) (2025).
  • 7.13 Crear una xarxa de reserves de natura urbana d’alt valor pedagògic que, entre altres, tingui l’objectiu de preservar fauna vulnerable al canvi climàtic i que incorpori el parc dels Tres Turons, el penya-segat de Montjuïc i la ribera del riu Besós, com a mínim (2030).
  • 7.14 Recuperar el rec Comtal (2030).

8. Ni una gota perduda

Tancar el cicle de l’aigua i optimitzar l’ús d’aigua freàtica, promoure els usos d’aigües pluvials i regenerades i afavorir la infiltració d’aigua en el subsòl.

Mesures:

  • 8.1  Fomentar l’estalvi d’aigua a escala municipal en el reg, les fonts, la neteja i els edificis municipals (continuadament).
  • 8.2  Incorporar projeccions climàtiques actualitzades en futures revisions del Protocol per situació de sequera (2018).
  • 8.3  Augmentar la permeabilitat del sòl a través de la definició d’una estratègia de drenatge urbà sostenible de Barcelona que estableixi recomanacions de disseny a través d’una guia, protocols de manteniment (i formació a professionals per fer-ho correctament) i com fer- ne el seguiment i avaluar la seva eficàcia a través de la monitorització i la sensorització (2020)
  • 8.4  Utilitzar paviments drenants, a través de contractació pública innovadora (2020).
  • 8.5  Fer campanyes de comunicació per fomentar l’estalvi d’aigua a escala domèstica i per a l’any 2018, vincular-lo a la celebració del Memorial de l’Aigua (continuadament).
  • 8.6 Preveure el reg de l’arbrat i incrementar-lo quan sigui necessari per obtenir els serveis d’evapotranspiració i refrescament desitjats (de manera òptima a través del telecontrol segons el balanç hídric) (2020).
  • 8.7 Assegurar el compliment del protocol de buidat d’aigua en els estanys naturalitzats, en cas de sequera, per conservar i protegir els amfibis i la flora aquàtica (continuadament).
  • 8.8 Avaluar i fer un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua de boca i freàtica per determinar si durant períodes de molta pluja o sequera queda afectada (2020).
  • 8.9 Disposar d’un pla d’abastament de la ciutat de Barcelona (2020).
  • 8.10. Elaborar un mapa base del subsol de la ciutat per tal de conèixer el grau d’ocupació i permeabilitat actual i crear espais de reserva per a la infiltració (2025).
  • 8.11.  Potenciar l'ús de les aigües grises en els nous desenvolupaments d’habitatges o en les rehabilitacions i per a usos industrials, i estudiar- ne la inclusió en revisions futures de l’Ordenança municipal de medi ambient urbà (2025)
  • 8.12.  Estudiar l’impacte energètic de l’abastament d’aigua (dessalinitzadora, plantes d’aigua regenerada, etcètera) (2025).
  • 8.13.  Estudiar la viabilitat de la producció d’aigua regenerada a l’EDAR Besòs per alimentar l’aqüífer del Besòs, per mantenir els cabals ecològics del riu i per alimentar la planta potabilitzadora (2025).
  • 8.14.  Explotar el recurs de l’aqüífer del Besòs com a aigua potable i construir una planta potabilitzadora (2030).
  • 8.15. Utilitzar aigua regenerada del Llobregat per als usos industrials del Consorci de la Zona Franca i per recarregar l’aqüífer (2030).
  • 8.16. Construir basses de recàrrega en punts alts de la ciutat que facilitin la infiltració i generin un efecte de retenció i laminació del cabal d’avinguda, i instal·lar sistemes de captació d’aigües pluvials a Collserola que permetin reutilitzar-les. Valorar-ne el cost d’explotació (2030).
  • 8.17. Utilitzar les aigües de bombeig del freàtic provinent d’instal·lacions subterrànies (metro, aparcaments) per infiltrar a l’aqüífer (2030).
  • 8.18. Evitar la intrusió salina a través de l’ús d’aigua regenerada i del freàtic sobrant (2030).

9. Renovables en l’espai públic

Impulsar el desenvolupament d’instal·lacions de generació solar a l’espai públic mitjançant elements nous o transformació d’elements urbans existents.

Mesures:

  • 9.1.  Crear una comercialitzadora energètica municipal al servei de tota la ciutadania (2018).
  • 9.2.  Desplegar l’operador energètic municipal que impulsi la producció d’energies renovables en el municipi i en faciliti la implantació tant en espais públics com privats (2020).
  • 9.3. Facilitar la integració d’elements generadors d’energia a l’espai públic interpretant el marc normatiu existent (2020).
  • 9.4. Crear programes de foment de l’ocupació a l’entorn de la generació energètica renovable i local (continuadament).
  • 9.5. Avaluar la incorporació de la generació en altres elements de l’espai públic, com paviments de places, vials, etcètera (2025).

10. Moure’ns bé

Optimitzar la trama urbana per afavorir un canvi de model de ciutat que derivi en més espais per a vianants i menys per a vehicles privats a motor.

Mesures:

  • 10.1  Millorar l’accessibilitat al transport públic i les freqüències de pas (continuadament).
  • 10.2  Impulsar la bicicleta: desenvolupar infraestructura (xarxa de carrils bici), potenciar diversos tipus de mobilitat en bicicleta (de propietat, bici compartida, tant elèctrica com mecànica) (continuadament).
  • 10.3  Millorar la intermodalitat entre bicicleta i transport públic (continuadament).
  • 10.4  Proporcionar ajuts i subvencions per anar a la feina en bici: Impulsar una prova pilot, ajudar a la compra de bicicletes per a empreses i avaluar la possibilitat de proporcionar als treballadors una compensació econòmica pel quilometratge fet per anar en bici a la feina (anualment).
  • 10.5  Electrificar i diversificar les flotes de vehicles municipals (continuadament).
  • 10.6  Impulsar la moto elèctrica o híbrida endollable (continuadament).
  • 10.7  Impulsar les flotes de bicicletes elèctriques i mecàniques (continuadament).
  • 10.8  Potenciar i crear nova infraestructura relacionada amb la penetració del vehicle elèctric a la ciutat: ampliar els punts de recàrrega en aparcaments municipals, pilots de punts de recàrrega per a distribució urbana de mercaderies, taxis, etcètera (continuadament).
  • 10.9 Regular l’estacionament i fiscalitzar per promoure l’ús del vehicle elèctric a la ciutat (continuadament).
  • 10.10 Implantar i consolidar serveis relacionats amb la promoció dels vehicles elèctrics: consolidació del taxi elèctric, serveis de repartiment de darrera milla amb vehicle elèctric, etcètera (continuadament).
  • 10.11 Consolidar la zona de baixes emissions com a permanent (continuadament).
  • 10.12 Millorar la distribució de mercaderies i potenciar que la distribució de darrera milla es faci en bici, moto elèctrica, etcètera a partir de microplataformes (continuadament).
  • 10.13 Consolidar la superilla del Poblenou i crear noves superilles a la ciutat (Horta - barri antic, Eixample - Sant Antoni, Sants-Hostafrancs, les Corts - la Maternitat i Sant Ramón), i estudiar-ne de noves (2020).
  • 10.14 Posar en pràctica el pla de mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona (2020).
  • 10.15  Impulsar la creació de plans de mobilitat sostenible a les empreses (2025).
  • 10.16  Diversificar combustibles i vehicles elèctrics en flotes captives de vehicles (2025).
  • 10.17  Potenciar una flota de taxis 100% de baixes emissions. D’acord amb la mesura presa per l’AMB, a partir del 2019 no s’atorgaran llicències de taxi als vehicles dièsel (2025).
  • 10.18  Connectar els tramvies (2025).
  • 10.19  Renovar la flota d’autobusos i autocars per tecnologies menys contaminants, i prioritzar els vehicles d’emissió zero. Segons l’acord “C40 - Fossil Fuel Free Cities”, a partir del 2025 només es compraran autobusos elèctrics (2025). Cal crear una zona lliure de combustibles fòssils, d’acord amb el compromís C40 (2030).
  • 10.20 Crear zones de park & ride, en col·laboració amb altres administracions (2030).
  • 10.21 Estendre el concepte de les superilles per tota la ciutat (2030).
  • 10.22 Incrementar el nombre de carrils bus de la ciutat i desplegar la xarxa ortogonal d’autobusos completament (2030).

11. Conservar el mar

Aprofitar i mantenir els serveis ambientals que aporta el litoral i el mar per combatre el canvi climàtic. Garantir la integritat funcional del litoral.

Mesures:

  • 11.1  Analitzar la percepció social pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre el litoral (ampliant l’enquesta de persones usuàries de les platges) amb l’objectiu de prioritzar i redissenyar les actuacions de sensibilització i comunicació de les platges (2018).
  • 11.2  Aprofundir en l’estudi de la vulnerabilitat per erosió i inundació marina (2019).
  • 11.3  Definir l’estratègia de protecció i ús específica per a cada platja segons els resultats dels estudis (2020).
  • 11.4  Establir mesures de conservació dels sediments: regeneracions de platges, canvi de granulometria dels sediments aportats, anàlisi d’altres opcions de protecció de la costa (2020).
  • 11.5  Redefinir els usos litorals existents per adequar- los a les necessitats futures i a la disponibilitat de platja, i introduir criteris de sostenibilitat en totes les activitats que es duguin a terme (2020).
  • 11.6 Naturalitzar la costa de Barcelona amb l’objectiu que els espais de terra puguin arribar a esdevenir un corredor verd i el mar litoral augmenti la
  • seva qualitat fisicoquímica i biològica i la seva biodiversitat (2020).
  • 11.7 Impulsar un ús sostenible del mar, fomentar activitats marines respectuoses amb el medi, a través de les escoles de mar del litoral, i donar a conèixer el parc d’esculls de Barcelona, etcètera (2020).
  • 11.8 Apropar el coneixement del mar a la població, promocionar-ne el valor patrimonial i la divulgació científica i la ciència ciutadana (àmbit públic de recerca experimental del CSIC, programa educatiu del Centre de la Platja, etcètera) (2020).
  • 11.9 Aplicar les mesures d’adaptació i augment de la resiliència que siguin adients al litoral barceloní (2030).
  • 11.10 Augmentar la biodiversitat marina amb la instal·lació de nous esculls artificials (2030).
  • 11.11  Estudiar els efectes del canvi climàtic sobre la temperatura del mar i les seves implicacions sobre la qualitat de l’aigua, la biodiversitat marina, la pesca, etcètera (2030).
  • 11.12  Reduir els abocaments al medi receptor en períodes de pluja intensa i assegurar una suficient qualitat de l’aigua abocada al medi natural (2030).
  • 11.13 Fomentar la protecció i l’augment dels embornals de carboni marins actuals (principalment els boscos de praderies marines del Garraf i del Maresme) entre els municipis del litoral de Barcelona, i potenciar la col·laboració en xarxa (2030).
  • 11.14 Replanificar el model d’usos dels espais litorals en coherència amb una política de millora contínua de les pràctiques ambientals
  • i de prevenció de la contaminació al litoral, amb l’objectiu final de mantenir la qualitat, la biodiversitat, la productivitat i el dinamisme del nostre mar (2030).