El Grec Festival de Barcelona ens parla sobre el món d'avui dia amb el llenguatge de la creació artística. I en un món on cada cop es reconeix més clarament la necessitat de fer visible el talent femení, aposta per donar veu a les dones en gairebé una cinquantena de produccions que han creat, dirigit o protagonitzat elles mateixes.

En alguns espectacles es parla sobre la col·lectivitat, un concepte que és també un dels epicentres al voltant dels quals gira l'edició d'enguany. Ho veureu clar en espectacles com el que lidera la coreògrafa Marina Mascarell al Recinte Modernista de Sant Pau (Rèquiem de la llum, del 14 al 16 de juliol), en el qual posa en moviment a tota una massa coral: l'Orfeó Català.

La secció femenina d'aquesta formació, el Cor de noies de l'Orfeó Català, serà també present en un altre espectacle en què també s'aposta per la feminitat i la col·lectivitat: el muntatge de circ contemporani The Pulse, que obre el Grec (del 19 de juny a l'1 de juliol). A l'espectacle es combinen les evolucions atlètiques dels artistes de la companyia amb les veus excepcionals de les cantaires. També amb el circ com a llenguatge, l'artista Clara Poch Masià estrena al Grec d'enguany l'espectacle Lady Panda (Mercat de les Flors; del 10 al 12 de juliol), amb un gran pèndol com a centre de l'escenari. Maria Palma Borràs, per la seva banda, protagonitza una suggeridora combinació de circ i d'immersió subaquàtica que es titula La veu submergida (Fundació Joan Brossa; 5 de juliol).

En la programació de dansa d'enguany, també es poden trobar propostes imprescindibles com la que dirigeix la coreògrafa Sasha Waltz, que a Beethoven 7 (Teatre Grec; 5 i 6 de juliol), i amb la complicitat de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, converteix en dansa la Simfonia número 7 opus 92 en la major. També una dona, Aina Alegre, la nova corresponsable del Centre Chorégraphique National de Grenoble, porta a Barcelona THIS IS NOT (an act of love & resistance), que podrem veure els dies 18 i 19 de juliol al Mercat de les Flors. 

Emergents, flamenques i transgressores

També hi haurà en la programació de dansa veus emergents de dona com la de la coreògrafa Marina Fueyo, guanyadora del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre amb la peça que veurem el 24 i 25 de juliol al Mercat de les Flors: The Weak Side. I de les artistes emergents, a les consagrades: Sol Picó, Natsuki i Encarni Sánchez interpreten, amb música de Judit Farrés, una versió feta a mida d'un espectacle anterior que es titula ara Titanas al Born (Born CCM; 6 i 7 de juliol). També veterana, Montse Colomé commemora a Celebration. Un ball parlat (La Caldera; 21 i 22 de juliol) seixanta anys a la dansa, mentre que a Nou Barris, el festival Flamenc 23 Nou Barris (del 20 al 23 de juliol) us porta actuacions de bailaorasi cantaoras, entre les quals La Tremendita, Ana Morales o Anna Colom. I si voleu veure en acció una bailaora britànica d'origen ghanès, no us heu de perdre The Disappearing Act (Mercat de les Flors; 5 i 6 de juliol), espectacle en el qual Yinka Esi Graves fa una coreografia sobre la invisibilització dels qui són diferents. Flamenc dels nostres temps? Veniu a veure Rocío Molina, que a Carnación (Mercat de les Flors; del 7 al 9 de juliol) col·labora amb el també transgressor artista Niño de Elche.

La directora Ester Nadal, finalment, s'ha aliat amb les ballarines de danses urbanes Les Mybalés per explorar el concepte del buit a Le vide (Fundació Joan Brossa; 15 i 16 de juliol), al so d'un instrument singular de nova creació al qual han batejat com la Balena.

La programació musical del Grec 2023 està plena de veus femenines que van des de la inusual trobada en escena (Teatre Grec; 17 de juliol) de Sílvia Pérez Cruz, Liliana Herrero i Maria Gadú fins a les cançons de sempre reinterpretades per Mayte Martín (Teatre Grec; 23 de juliol), passant per les veus femenines que protagonitzen l'espectacle d'òpera contemporània Quatre solos soles (Ateneu Barcelonès; 12 i 13 de juliol) i acabant amb la trobada entre Luísa Sobral, Rita Payés i Lucia Fumero (Paral·lel 62; 20 de juliol).

Entre els espectacles teatrals dirigits per dones, destaca la versió de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, que veurem del 13 al 16 de juliol al Teatre Grec i que no ens presenta una Colometa, sinó més d'una desena, que interpreten un conjunt d'actrius que ens mostren les cares i edats diverses del personatge protagonista. 

L'artista brasilera Carolina Bianchi i la companyia Cara de Cavalo ens parlen d'una manera poc usual sobre la violència contra les dones a l'espectacle Trilogia Cadela Força. Capítol 1 (Teatre Lliure, 20 i 21 de juliol). No us el perdeu si us agrada el teatre renovador del nostre temps.

Altres dones dirigeixen les seves pròpies obres, com fan Marta Buchaca a Quant temps em queda? (Teatre Goya; del 24 de juny al 6 d'agost); Eu Manzanares a la dramatúrgia personal i política Nessun Dorma (Sala Beckett; del 28 al 30 de juliol) o Cristina Clemente, una de les implicades en el Projecte Catalunya Argentina programat al Grec d'enguany. I del 6 al 30 de juliol, a l'Antic Teatre, una de les veus més innovadores de la dramatúrgia actual, la de Juana Dolores, ens presenta la seva nova creació, “un assaig crític i escènic feminista sobre la sobirania de l’objecte de desig en un context sentimental, sexual i comercial” que es titula *HIT ME IF I’M PRETTY * o la princesa moderna.

L’artista Sònia Gómez i Los Sara Fontán, per la seva part, trien a Fem una bona pena abans de morir (l'Auditori; 8 i 9 de juliol) tot d'escenes de defuncions a l'escenari. I l'actriu Mercè Arànega deixa en préstec la seva veu a Instruccions per fer-se feixista (La Villarroel; del 12 de juliol al 13 d'agost) a l'autora italiana i activista antifeixista Michela Murgia.

Exploreu una mica més el web del Grec 2023 Festival de Barcelona i trobareu encara més espectacles amb presència de dones en papers destacats.